El projecte neix de la voluntat d’explorar la relació entre els materials ceràmics i els organismes vius, entenent la ceràmica no només com un suport constructiu sinó també com un medi capaç d’afavorir processos biològics. La investigació inicial es va centrar en referents de biomaterials, arquitectura regenerativa i disseny modular.
Es van analitzar diferents tipologies de peces ceràmiques poroses, sistemes d’encaix i exemples on la ceràmica actua com a hàbitat per a molses, líquens o microorganismes. Paral·lelament, es van estudiar les propietats de diverses pastes ceràmiques per determinar quines oferien una major capacitat de retenció d’humitat i una bona resistència mecànica.
«Des de l’inici del projecte, l’objectiu ha estat entendre com un sistema ceràmic podia anar més enllà de la seva funció constructiva i convertir-se en un element capaç d’establir una relació amb el paisatge. Durant aquesta primera fase vam treballar en la identificació de les condicions ambientals que afavoreixen el desenvolupament de vegetació espontània, especialment molses i líquens, així com en l’estudi dels factors que condicionen la seva implantació: la humitat, l’orientació, la rugositat superficial i la porositat del material.
La recerca va permetre definir uns primers criteris de disseny perquè els futurs mòduls poguessin generar petits microhàbitats. Més que reproduir un element natural, es buscava crear les condicions adequades perquè la natura hi pogués intervenir de manera autònoma. Aquesta perspectiva és especialment rellevant en el disseny contemporani del paisatge, on els materials no només ocupen l’espai, sinó que també poden contribuir a incrementar la biodiversitat i afavorir processos ecològics.
Considero que aquesta fase d’investigació ha establert unes bases sòlides per al desenvolupament del projecte, ja que ha integrat criteris paisatgístics, ecològics i materials des del primer moment, fent possible que les decisions de disseny responguin tant a objectius funcionals com ambientals.»
Marc Grañen – Paisatgista
